VA DE MESTRES

“VA DE MESTRES”

Cartes als mestres que comencen

Lectura 1

Bases Didàctiques i Diseny curricular

Priscila Vázquez Pérez

22 Octubre 2010

QUIN TIPUS DE MESTRE VOLS SER?

Arrel d’haver efectuat la lectura del llibre “Va de Mestres” he estat reflexionant sobre diversos aspectes esmentats en els quals no m’havia parat a pensar, com per exemple el fet de que la professió de mestre és, d’entrada vocacional, que la relació que s’estableix amb els alumnes no és simètrica, que els mestres que generen confiança son els que mai no s’obliden, que la il·lusió i l’optimisme son imprescindibles…

De fet, mai no m’havia plantejat el tipus de mestre que m’agradaria arribar a ser, el que en un principi m’ha impulsat a decidir-me per aquests estudis ha sigut el fet de sentir les ganes d’involucrar-me en l’educació dels infants i de compartir amb ells aquesta etapa, que considero realment important, de les seves vides.

Si haig de ser sincera diré que molts dels temes que es tracten en el llibre i moltes de les reflexions que es fan no me las havia plantejat fins aleshores, no havia vist el món de l’educació com un ventall tan ampli de factors i aspectes a tenir en compte.

Desprès d’aquesta lectura puc dir que no m’agradaria ser una mestre amb massa pretensions. El que tinc clar és que intentaré tenir la capacitat suficient com per seguir els consells citats al llibre, i que especifico en l’apartat sobre els aspectes per a ser un bon mestre i, per tant, ho resumeixo dient que aprendré a escoltar en silenci, aprendré a establir bons diàlegs, aprendré a ser pacient, aprendré a tenir bon humor, aprendré a no perdre la motivació, en definitiva aprendré a aprendre.

ASPECTES PER SER UN BON MESTRE

Basant-me en la lectura esmentada, a continuació cito aspectes que considero importants i imprescindibles per ser un bon mestre:

-          No creure en la superioritat dels uns per sobre del altres.

-          Sentir-se responsable de cada un dels infants que arriben a l’escola.

-          Confiar en les capacitats de cada individu.

-          Creure en la necessitat d’un futur més just, més decent.

-          Generar confiança en els infants.

-          Tenir il·lusió i ser optimista.

-          No excloure la diferència, tenir la convicció de que cada criatura pot aprendre sense oblidar que cadascuna aprèn de manera diferent.

-          Saber distingir entre la persona i l’acció. No humiliar mai ni ferir a l’alumne fins al punt que deixin de creure en si mateixos.

-          Estimular el coneixement a través de la admiració.

-          Imprescindible que la capacitat d’escoltar les demandes dels altres vagi acompanyada i tingui el suport constant de la reflexió sobre la pròpia acció.

-          Tenir una gran intuïció.

-          Tenir una formació permanent, sempre som projecte i el coneixement canviarà molt abans d’una generació.

-          Educar, obrir portes, acompanyar i ajudar a aprendre què val la pena saber i ser, en definitiva ajudar a créixer.

-          No resoldre els problemes del infants, ajudar-los a fer-los front.

-          Tenir la capacitat de saber escoltar, respectar la persona que tenim davant o al costat. Sotmetre a la raó i a l’evolució.

-          Tenir bon humor i alimentar el silenci com una part del diàleg.

-          Tenir confiança i esperança.

-          Establir una relació asimètrica per que haurem d’assumir un nivell de responsabilitat que els infants no tenen.

-          Ensenyar amb tacte els camins que ens apropen i els que ens allunyen d’aquesta edificació constant de la nostra condició humana.

-          Fer de la diferència racial i, per tant cultural, un motiu d’enriquiment per a tots i no una font de noves desigualtats. Respectar la diversitat.

-          Exercir la capacitat de crear mitjançant el joc.

-          Promoure l’ intel·ligència, educar per a la pau, la convivència, la solidaritat, el respecte… en definitiva promoure la bondat i ajudar a distingir entre felicitat i plaers.

-          Saber escoltar, estar al costat dels infants i trobar la manera per que vulguin aprendre coses importants, motivació.

-          Transmetre confiança amb el gest, la mirada, trobar el punt en el qual el silenci et doni seguretat, no mostrar indiferència.

QUINS REPTES ET PLANTEGES DE TOTS EL QUE L’EDUCACIÓ DEL S.XXI HA D’ACONSEGUIR?

Tal com indica Imbernón, un veritable canvi educatiu no pot plantejar-se seriosament sense posseir un nou concepte d’escola i de professorat, sense definir una nova política educativa ni sense tenir en compte les seves necessitats personals i col·lectives d’educació de la població.

Com a futura mestre, podria especificar que alguns del reptes que em plantejo actualment son el fet d’aconseguir un augment de la titulació del joves, l’èxit en l’educació bàsica  mitjançant la motivació, atenent la diversitat de caràcter ordinari i d’altres més específiques.

Ensenyar a aprendre mitjançant reflexions i resolucions de situacions problemàtiques de la pràctica.

Fomentar la cooperació i la participació col·lectiva dins els centres escolars, reconèixer els nous canvis que es produeixen i adaptar-me per així aconseguir familiaritzar , de la millor manera possible, els infants amb aquests.